HISTORIA

HISTÒRIA DELS NANOS VELLS DE TARRAGONA

La creació de les figures


«Se ha acordado comisionar a los Sres. Canals y Boada para que sin levantar mano adquieran una comparsa de doce enanos para que substituyan a los que actualmente posee la municipalidad y se hallan enteramente inútiles. Con este motivo se ha mirado conveniente que los expresados se hallen ultimados para cuando haga su entrada en esta Diócesis el nuevo Prelado, en cuyo acto solemne precederán al Ayuntamiento en unión de los gigantes y negritos.» Acta municipal de l’Ajuntament de Tarragona (1864, pàgina 172)


L’any 1864, essent alcalde de Tarragona Josep M. Albanès i Suñer, es va assignar als regidors Canals i Boada la missió d’encarregar una comparsa de dotze nanos que substituïssin als que tenia llavors l’ajuntament, i que estaven molt atrotinats. L’encàrrec es va fer a l’escultor Bernat Verderol, i aquesta comparsa de dotze nanos va acabar convertint-se en una comparsa de tretze amb el Nano Capità al davant. No se sap en quin moment es va incorporar el Capità ni tampoc qui va prendre aquesta decisió o per quin motiu, ja que la primera notícia que tenim dels nostres nanos no especifica el nombre de caps que van sortir.


«El nuevo Prelado que ha de ocupar la Silla Arzobispal de esta Santa y Primada Iglesia, el Excmo. e Ilmo. Sr. Dr. D. Francisco Fleix y Solans, hará su primera entrada en esta Ciudad el día once de los corrientes a las doce en punto de su mañana. […] Precederá el cortejo la lujosa comparsa de enanos que la Ciudad acaba de adquirir, […] El día doce desde las nueve de la mañana los gigantes, negritos, enanos y colla dels chiquets de Valls recorrerán las calles de la Ciudad.» Diario de Tarragona (10 de gener de 1865, pàgina 3) – Editor: Ramon Mestres


La primera vegada que els tarragonins i les tarragonines van veure els nanos va ser amb la rebuda de l’arquebisbe Francesc Fleix i Solans, l’11 de gener de 1865. La corporació municipal, liderada per l’alcalde Plàcid-Maria de Montoliu i de Sarriera -qui estrenava càrrec de feia pocs dies- va decidir posar els nanos al capdavant del seguici, precedint els gegants i els gegantons negritos. Des d’aquell moment i durant més de 100 anys, els capgrossos van ser portats per treballadors municipals, sempre homes, que cobraven un suplement per fer aquesta tasca.


L’any 1964 i amb motiu del centenari dels nanos de la ciutat, l’alcalde Benigne Dalmau Vilà va encarregar al faller valencià Vicent Tortosa la creació de dos nanos que, al seu parer, mancaven a una comparsa tarragonina: dos pescadors del barri del Serrallo. Aquests nanos van ser presentats a la Plaça de Braus de la nostra vila amb gran cerimònia: globus multicolors, actuacions castelleres, coets i dues cigonyes de quatre metres d’alçada -que van costar 6500 pessetes cadascuna- amb una caixa a cada bec des d’on van sortir els nous nanos. El Nano Capità va rebre als Pescadors, i després la resta de la comparsa els va donar la benvinguda. Els Pescadors van col·locar-se com la primera parella, just després del Nano Capità, i els van seguir la resta de nanos ordenats segons la seva forma habitual: Arlequins, Negrets, Andalusos, Pagesos, Metges i Marquesos.


L’any 1986, essent alcalde de Tarragona Josep M. Recasens i Comes, el Club Gimnàstic de Tarragona -el més antic d’existència ininterrompuda de l’Estat- va voler celebrar el seu centenari amb la creació de dos nanos, coneguts com els Nanos del Nàstic. Es van encarregar al faller valencià Vicente Luna. La comparsa de nanos de la ciutat comptava doncs amb disset figures, portades, com sempre, per homes de la Brigada Municipal.

Els Nanos Vells i els Nanos Nous


L’any 1990, essent alcalde Joan Miquel Nadal i Malé, la Colla de Castellers Xiquets de Tarragona va decidir celebrar el seu vintè aniversari encarregant dos nanos a l’escultor i joier tarragoní Joan Blázquez. Aquests nanos van ser coneguts com els Nanos dels Xiquets. Aquesta darrera incorporació va ocasionar diverses polèmiques, protagonitzades pel consistori, la colla castellera i la pròpia agrupació de portants.


Per començar, l’Ajuntament de Tarragona dubtava del lloc que havien d’ocupar els Nanos dels Xiquets dins la comparsa ja existent; es va proposar que se’ls considerés com una parella convidada o provisional, però l’escultor Joan Blázquez va exigir el mateix tracte per la seva obra que per la resta de la comparsa. Finalment, moguts per la insistència de l’artista i de la pròpia colla castellera a qui representaven, els Nanos dels Xiquets van incorporar-se a la comparsa de nanos, sortint per primera vegada el 22 de setembre de 1990, revetlla de Santa Tecla. Dins l’Agrupació de Portants dels Nanos de Tarragona alguns membres s’hi van mostrar en contra, preocupats per la possible ampliació constant de la comparsa amb noves figures, i la resta de nanos van estar a punt de no sortir. Un dia després de la patrona, es va debatre intensament per totes les parts i es va arribar a un consens provisional. El 24 de setembre d’aquell mateix any, l’Ajuntament de Tarragona signava un acord pel qual es comprometia a que els Nanos dels Xiquets formessin part del Seguici Popular. L’any següent, el programa de festes presentava una comparsa específica anomenada “Nanos Nous”, que incloïa els Nanos Pescadors, els Nanos del Nàstic i els Nanos dels Xiquets, és a dir, aquells que no havia dissenyat Bernat Verderol.


«També s’informa de les converses mantingudes amb el Sr. Ramon Grau sobre la separació dels Nanos Nous dels Nanos Vells i de la solució adoptada presa per la Comissió Assessora de festes que va adoptar la següent solució: 

   · Nanos Vells: Els de l’escultor Verderol

   · Nanos Nous: Tota la resta i els que puguin aparèixer»

Llibre d’actes de l’agrupació (26 de juny de 1992, pàgina 8) – Secretari: Isidro R. Porras Rogel


Naixia així l’Agrupació de Portadors dels Nanos Vells de Tarragona, encarregada de les tretze figures de Bernat Verderol, a saber: Nano Capità, Nanos Arlequins, Nanos Negrets, Nanos Andalusos, Nanos Pagesos, Nanos Metges i Nanos Marquesos. Aquesta denominació és la que s’ha mantingut fins a l’actualitat

Les rèpliques


L’any 1999, essent President Jaume Sendra i Solé i Cap de Colla Rafael Pallero González, l’agrupació va començar a treballar en la creació de rèpliques exactes dels Nanos Vells fetes amb fibra de vidre. Es va buscar finançament a diferents col·lectius i entitats de la ciutat, es va cercar el suport de l’Ajuntament de Tarragona, aleshores liderat per l’alcalde Joan Miquel Nadal i Malé, i es va contactar amb el mestre geganter Josep Manel Casserras. 


La idea era fer uns nanos molt més lleugers i fàcils de portar, que duguessin les muscleres incorporades -les antigues havien de lligar-se al cos i, en cas de moure’s durant la cercavila, el portador o portadora podia arribar al final del recorregut amb ferides o sagnant- i que no es fessin tant malbé amb les inclemències del temps. També es van dissenyar nous vestits més fàcils de cordar i descordar; els antics havien d’aguantar-se amb agulles i els portadors havien d’esperar molta estona amb els caps posats. Els vestits es van encarregar al sastre Ambrós Domingo, qui va deixar la seva empremta en el que va ser un dels seus últims treballs per la ciutat.


Les rèpliques dels Nanos Vells van sortir per primer cop a la cercavila de Santa Tecla, el dia 23 de setembre del 2002. Els antics caps van sortir per darrer cop la tarda abans, a la cercavila del dia 22, i després van ser traslladats a La Casa de la Festa, on estan exposats de forma permanent de cara al públic. Les rèpliques, que són les que surten actualment al Seguici Popular, estan desades al local de l’agrupació, siti al segon pis de la mateixa Casa de la Festa, juntament amb els nous vestits.


Quan es van fer les rèpliques dels Nanos Vells, es va caure en l’oblit de replicar la gandalla de la Nano Pagesa, fet que va provocar que durant anys el mocador no pogués dissimular una calvície notable, clar els cabells originals estaven pensats per sobresortir tan sols per sota de la gandalla. L’any 2019, essent President Jorge Pérez de la Torre i Cap de Colla Rafael Pallero González, es va arreglar aquest error encarregant una nova gandalla al sastre reusenc Josep M. Casas. També se li va encarregar l’obertura de tots els vestits femenins per cordar-los a l’estil “bata” i fer la tasca de l’agrupació més fàcil, i es van cosir i apariar les peces de roba malmeses.


El 150è aniversari


L’any 2015, essent alcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros Casanova, els Nanos Vells van celebrar els seus 150 anys d’història, sota la presidència d’en Jaume Sendra i Solé. Per tal d’emular la seva primera sortida, es va organitzar una cercavila que va sortir de la Plaça de la Font a les 12h del migdia cap al Palau Arquebisbal, on l’arquebisbe Jaume Pujol i Balcells va rebre l’agrupació en una de les seves sales. La sortida es va celebrar l’11 de gener del 2015, exactament 150 anys després de la primera aparició en públic de la comparsa, i els portadors van ser membres fundadors de l’entitat, o familiars propers. Per tal de commemorar la data es van preparar també altres activitats de cara a les festes de Santa Tecla.


El Nano Capità va ser l’element escollit per les dissenyadores del cartell de les festes, l’Elena Gavaldà Dattoli -membre de l’agrupació i en aquell moment vocal de comunicació- i la Jordina Estopà Masdeu. El cartell va ser escollit a cegues per un tribunal públic, donant lloc a la meravellosa casualitat que els Nanos Vells fossin la temàtica del cartell de festes l’any del seu 150è aniversari -la temàtica del cartell és lliure-. La Jordina Estopà va ser anomenada portadora d’honor, un càrrec que cada 23 de setembre ocupa algun veí il·lustre de la ciutat, i que consisteix en portar la Nano Marquesa en la cercavila de la tarda. Aprofitant que els Nanos Vells eren la imatge de les festes, l’agrupació es va decidir a llençar el seu propi producte de marxandatge: el sac de les festes. El sac de les festes o totebag es va unir així a la samarreta, la motxilla, el mocador i tants altres elements que editen les entitats del Seguici Popular i que conformen el marxandatge de les festes. Primerament es va pensar en editar el sac només l’any 2015 amb motiu de l’aniversari, però donat l’èxit del producte es va acabar establint de forma permanent.


També es van afegir activitats dins el programa de festes, algunes puntuals i d’altres que s’han repetit anualment. Es va muntar una exposició de fotografies antigues i va néixer l’activitat Sigues Nano per un Dia! L’activitat Sigues Nano per un Dia! va sorgir com una manera de celebrar el 150è aniversari alhora que es conscienciava a la població sobre els problemes de portar un element durant tota la cercavila sense poder treure-se’l del damunt. També era una manera de donar a conèixer l’agrupació i de buscar-ne nous integrants. Una comissió designada en assemblea va pensar l’activitat per torns, on la gent podia inscriure’s a través del web de l’agrupació. En set dies diferents, la Casa de la Festa es va omplir de famílies que podien emprovar-se el Nano Capità o una de les parelles -per ordre en que desfilen-. El Nano Capità va repetir l’últim dia i es va oferir la possibilitat d’emprovar-se el Nano Capità Petit, l’únic element petit fet aleshores, per la canalla més menuda. Cada dia l’activitat anava precedida per una breu actuació de la companyia (H)istrionis Teatre, que representava la vida dels tarragonins i tarragonines reals que van inspirar la caricatura dels Nanos Vells.

Jaume Sendra, Perpetuador de les Festes


L’any 2019, sota la presidència d’en Jorge Pérez de la Torre i amb el Rafael Pallero González com a Cap de Colla, l’agrupació va recomanar a en Jaume Sendra i Solé com a Perpetuador de les Festes de Santa Tecla. Aquest nomenament es concedeix cada  any a una persona rellevant per la festa tarragonina, que hi hagi participat activament i que hagi ajudat a millorar-la i a donar-li projecció. Castellers, mestres geganteres, ballarins i acadèmiques havien rebut aquest premi, però mai un portador de nanos. L’Ajuntament de Tarragona, encara liderat per Josep Fèlix Ballesteros Casanova, va donar-hi suport, i també una àmplia majoria de les personalitats que formen la Comissió Assessora del Seguici Popular.


L’agrupació va voler destacar la feina de qui va ser-ne el President des de l’any 1992 fins el 2019, gairebé trenta anys on va liderar l’arranjament de vestits, va coordinar la creació de les rèpliques, va establir els convenis amb l’Ajuntament i va promoure activitats, actes i sortides.


«Més enllà dels mèrits aconseguits sota la seva presidència, l’Agrupació vol destacar el seu sacrifici personal perquè la cercavila de cada any fos un èxit; el seu exemple de servei a la colla i el seu lideratge marcat sempre per una disponibilitat quasi exclusiva als Nanos Vells. Per tots aquests motius considerem que la seva candidatura està justificada i creiem que el seu reconeixement com a perpetuador –un honor que mai ha posseït cap portador de nanos de la ciutat– és d’obligada consideració.» Carta de recomanació d’en Jaume Sendra com a Perpetuador de les Festes (15 de maig de 2019) – Jorge Pérez de la Torre (President), Elena Gavaldà Dattoli (Vicepresidenta) i Rafael Pallero González (Cap de Colla)


Finalment, en Jaume Sendra i Solé va ser reconegut com a Perpetuador de les Festes de Santa Tecla de 2019 en l’acte de la Crida, el 13 de setembre de 2019 al palau municipal. El saló de plens de l’Ajuntament de Tarragona ple de gom a gom va homenatjar-lo i aplaudir-lo en un discurs personal i, tal i com va destacar la premsa, lliure de consignes polítiques. L’alcalde Pau Ricomà i Vallhonrat, que havia assumit el govern de la ciutat feia uns mesos, el va acompanyar fins al balcó del consistori, on tots dos van sostenir la metxa que va encendre els Onze Morters de Santa Tecla i la primera Tronada de la Pirotécnica del Mediterráneo de Vilamarxant.