{"id":10,"date":"2020-09-16T22:55:42","date_gmt":"2020-09-16T20:55:42","guid":{"rendered":"https:\/\/test.nanosvellsdetarragona.cat\/?page_id=10"},"modified":"2022-09-08T12:58:33","modified_gmt":"2022-09-08T10:58:33","slug":"nanos","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/nanosvellsdetarragona.cat\/?page_id=10","title":{"rendered":"ELS NANOS"},"content":{"rendered":"\n\n\n\n\n\n\n<h2>ELS  NANOS<\/h2>\n\n\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align:justify\"><span lang=\"es\">Cadascun dels nanos que formen la comparsa s\u00f3n una caricatura de tarragonins reals, personalitats&nbsp; de la ciutat que durant el segle XIX i principis del XX van ser reconegudes i estimades per la seva comunitat, ja fos per les seves fites, la seva relaci\u00f3 amb la resta de ciutadans o fins i tot per la seva forma inusual de vestir. Avui dia sabem a qui representava cada nano gr\u00e0cies a dues refer\u00e8ncies: <\/span><span style=\"text-align: justify; background-color: transparent; font-size: 11pt; color: rgb(0, 0, 0); font-style: italic; font-variant-numeric: normal; font-variant-east-asian: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;\">Tarragona a trav\u00e9s del siglo XIX<\/span><span style=\"text-align: justify; background-color: transparent; font-size: 11pt; color: rgb(0, 0, 0); font-variant-numeric: normal; font-variant-east-asian: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;\"> (Adolf ALEGRET, 1924) i <\/span><span style=\"text-align: justify; background-color: transparent; font-size: 11pt; color: rgb(0, 0, 0); font-style: italic; font-variant-numeric: normal; font-variant-east-asian: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;\">Los gigantes y enanos de Tarragona. Estudio hist\u00f3rico-costumbrista<\/span><span style=\"text-align: justify; background-color: transparent; font-size: 11pt; color: rgb(0, 0, 0); font-variant-numeric: normal; font-variant-east-asian: normal; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;\"> (Joan SALVAT I BOV\u00c9, 1951).<\/span><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-audio\"><audio controls src=\"https:\/\/nanosvellsdetarragona.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/11\/01-Ball-de-Nanos-Ramon-Bonet-Anton-Salvador.mp3\"><\/audio><\/figure>\n\n\n\n\n<h1>Nano Capit\u00e0<\/h1>\n\n\n\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align:justify\"><span lang=\"es\">El capit\u00e0 de la\ncomparsa representa a Joan Cabeza i Roig, qui va ser alcalde de Tarragona entre\nel setembre de 1857 i el gener de 1859. Sota el seu mandat es va fundar la\nGu\u00e0rdia Urbana de Tarragona, motiu pel qual el nano va rebre la Creu al M\u00e8rit\nProfessional amb distintiu vermell l\u2019any 2015. La caricatura de Joan Cabeza i\nRoig es va fer l\u2019any 1865, \u00e9s a dir, sis anys despr\u00e9s de la seva retirada com\nalcalde. En aquella \u00e8poca regentava una f\u00e0brica i una tenda de xocolata al\ncarrer Merceria, davant les Carnisseries Velles, una botiga que es va convertir\nen un punt de reuni\u00f3 de la Part Alta. El nano duu un llarg bast\u00f3 amb cintes de\ncolors com a s\u00edmbol d\u2019autoritat, on els nens i nenes de Tarragona hi pengen el\nseu xumet un cop s\u2019han fet prou grans com per acomiadar-se\u2019n.<o:p><\/o:p><\/span><\/p>\n\n\n\n\n\n\n<h1>Nanos Arlequins<\/h1>\n\n\n\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align:justify\"><span lang=\"es\">Alegret (1924) els\nanomena \u201cindis de Filipines\u201d, i representen a dos persones properes a Bernat\nVerderol, l\u2019escultor dels nanos. L\u2019arlequ\u00ed representa al Ti\u00e0, un sabater de\nportal resident al carrer de la Destral, company de Verderol en la ca\u00e7a de\nl\u2019oreneta. L\u2019arlequina representa la \u201cFlocs\u201d, una peixatera. Salvat i Bov\u00e9\n(1951) considera que s\u00f3n \u00abdos dibuixos lliures sense cap significaci\u00f3\u00bb (<i>op. cit.<\/i>; p\u00e0g. 95).<o:p><\/o:p><\/span><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-audio\"><audio controls src=\"https:\/\/nanosvellsdetarragona.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/11\/02-Arlequins-Anton-Salvador.mp3\"><\/audio><\/figure>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-audio\"><audio controls src=\"https:\/\/nanosvellsdetarragona.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/11\/03-Negrets-Anton-Salvador.mp3\"><\/audio><\/figure>\n\n\n\n\n<h1>Nanos Negres<\/h1>\n\n\n\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align:justify\"><span lang=\"es\">Tamb\u00e9 anomenats\nNanos Negrets o Negritos per la cultura popular, representen dos empleats d\u2019un\npol\u00edtic i empresari tarragon\u00ed. El senyor Sim\u00f3 Lloveras Venas, alcalde de\nTarragona entre el maig i el setembre de 1874, era un mon\u00e0rquic fill de Rosa\nVenas, una hero\u00efna del setge de 1811. Fou comerciant de fustes, centrant el\nnegoci sobretot a Vene\u00e7uela i la Guinea espanyola. Fou c\u00f2nsol de Vene\u00e7uela a\nTarragona durant el 1862. Segons Salvat i Bov\u00e9 (1951), els nanos representen\ndos criats negres que el c\u00f2nsol va portar de la Guinea espanyola, i que cada\nmat\u00ed li servien xocolata al jard\u00ed de casa seva, s\u00edtia a la Rambla de Sant Joan.\nLa parella es va fer molt popular entre els ve\u00efns de la ciutat, qui es\ndivertien amb el seu car\u00e0cter obert i sociable. Finalment, els servents van\ntornar al seu pa\u00eds buscant un clima m\u00e9s c\u00e0lid, ja que no resistien el fred dels\nhiverns de la nostra comarca. Cal remarcar que tot i que no en sabem el nom de\ncap dels dos, s\u00ed que sabem que s\u00f3n la \u00fanica parella de la nostra comparsa que representa\nuna parella real, doncs els dos criats eren marit i muller.<o:p><\/o:p><\/span><\/p>\n\n\n\n\n\n\n<h1>Nanos Andalusos<\/h1>\n\n\n\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align:justify\"><span lang=\"es\" ;line-height:=\"\" 115%;font-family:&quot;arial&quot;,sans-serif;mso-fareast-font-family:arial;mso-ansi-language:=\"\" #000a;mso-fareast-language:es;mso-bidi-language:ar-sa\"=\"\">L\u2019andalusa representa a\nla senyoreta Ant\u00f2nia Canals, coneguda com a \u201cTona\u201d Canals, pubilla d\u2019una\nfam\u00edlia tarragonina molt distingida que avui dia t\u00e9 la seva resid\u00e8ncia oberta\nal p\u00fablic com a casa-museu, com una prova de l\u2019aristocr\u00e0cia de l\u2019\u00e8poca. El fet\nde ser representada com andalusa \u00e9s un \u00abcaprici de l\u2019artista\u00bb (Salvat i Bov\u00e9,\n1951; 95). Duu una mantellina amb un rivet de seda de quatre dits d\u2019ample; una\npe\u00e7a que era pr\u00f2pia de Tarragona i d\u2019alguns pobles de la comarca i que era un\ns\u00edmbol de distinci\u00f3. Pel que fa l\u2019andal\u00fas, sembla haver-hi discrep\u00e0ncies entre\nels dos autors. Segons Alegret (1924) es tracta d\u2019una caricatura d\u2019en Fructu\u00f3s\nEscol\u00e0, un regidor de la ciutat. Salvat i Bov\u00e9 (1951), en canvi, assegura que\nes tracta del Sr. Manuel, un andal\u00fas de soca-rel que exercia de veterinari\ncivil a la Baixada de Pilats (actual carrer Sant Hermenegild, embocadura de la\nPla\u00e7a del Rei). La indument\u00e0ria del nano \u00e9s id\u00e8ntica a la que duia el Sr.\nManuel, molt adient per a la domadura de poltres, activitat en que era un gran\nespecialista. Va arribar a Tarragona molt jove per complir els deures militars\nen l\u2019arma de cavalleria, i es va convertir en una figura molt popular entre els\ntarragonins de l\u2019\u00e8poca.<\/span><br><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-audio\"><audio controls src=\"https:\/\/nanosvellsdetarragona.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/11\/04-Andalusos-Xavi-Fort.mp3\"><\/audio><\/figure>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-audio\"><audio controls src=\"https:\/\/nanosvellsdetarragona.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/11\/05-Pagesos-Xavi-Fort.mp3\"><\/audio><\/figure>\n\n\n\n\n<h1>Nanos Pagesos<\/h1>\n\n\n\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align:justify\"><span lang=\"es\">Tot i que Salvat i\nBov\u00e9 (1951) situa aquesta parella abans que els Andalusos, l\u2019agrupaci\u00f3 no t\u00e9\nproves documentals que hagin desfilat aix\u00ed en cap moment. Segons aquest autor,\nla pagesa era una caricatura de la peixatera \u201cLa Pacheca\u201d, que posse\u00efa una\nbotiga de pesca salada i cansalada al carrer Merceria. Donada la import\u00e0ncia de\nla seva tenda, \u201cla Pacheca\u201d va ser una veritable instituci\u00f3 a la Part Alta. El\npag\u00e8s, en canvi, era un regidor representant de l\u2019alta pagesia tarragonina\nconegut com \u201cPepet de les Carallades\u201d. Segons Alegret (1924), el nano pag\u00e8s era\nla caricatura d\u2019en Pau Montgui\u00f3, conegut com \u201cPau de la Llebre\u201d, tamb\u00e9\nrepresentant de l\u2019alta pagesia, del qual els ve\u00efns en feien mofa perqu\u00e8 mai no\nhavia vestit com un pag\u00e8s, i anava a les professons mudat amb frac.<o:p><\/o:p><\/span><\/p>\n\n\n\n\n\n\n<h1>Nanos Metges<\/h1>\n\n\n\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align:justify\"><span lang=\"es\" ;line-height:=\"\" 115%;font-family:&quot;arial&quot;,sans-serif;mso-fareast-font-family:arial;mso-ansi-language:=\"\" #000a;mso-fareast-language:es;mso-bidi-language:ar-sa\"=\"\">El metge i la metgessa\ns\u00f3n la representaci\u00f3 de la burgesia dins de la nostra comparsa. Segons Alegret\n(1924), ell representa al metge Antoni Mir, un ve\u00ed amb un pes notable a la\nciutat. Salvat i Bov\u00e9 (1951) ho descarta, comentant que el nano no s\u2019hi\nassembla en absolut, entre d\u2019altres coses, per l\u2019abs\u00e8ncia de p\u00e8l facial. Segons\nSalvat i Bov\u00e9 (1951), es tracta d\u2019una caricatura del Dr. Francesc de Paula\nColom i Costa (Prats de Rei, Barcelona, 1785 &#8211; Tarragona, 1878) qui durant mig\nsegle va exercir de metge en cap a l\u2019Hospital Civil i al Seminari Conciliar.\nEra conegut per tractar les malalties sense medicaments, amb el seu lema \u00ab<i>Multi sunt morbi, qui sola dieta curantur<\/i>\u00bb,\n\u00e9s a dir, \u00abmoltes malalties es curen soles o fent dieta\u00bb. Va morir als 93 anys.\nVa ser alcalde de Tarragona dos cops: entre el 1836 i el 1839, i m\u00e9s tard entre\nel 1843 i el 1844. Durant el primer mandat, el 1838, va presentar el Reglament\nespecial sobre les obres exteriors de les cases, l\u2019arrenglerament dels\nedificis, l\u2019arranjament de les fa\u00e7anes i, en general, el pl\u00e0nol d\u2019urbanitzaci\u00f3\nde la ciutat. Als darrers anys de la seva vida va patir l\u2019assetjament d\u2019altres\nmetges que competien per la seva pla\u00e7a a l\u2019Hospital Civil. Van al\u00b7legar\nincapacitat f\u00edsica degut a la seva avan\u00e7ada edat i van oferir una dura\nrivalitat, especialment el seu contrincant m\u00e9s poder\u00f3s, el Dr. Antoni Mir, de\nqui Alegret (1924) assegura que \u00e9s la inspiraci\u00f3 real de la caricatura del\nnano. Salvat i Bov\u00e9 (1951) argumenta que el Dr. Colom i Costa era el m\u00e9s\nsemblant al nostre nano perqu\u00e8 era l\u2019\u00fanic metge de la seva \u00e8poca que s\u2019afaitava\ncompletament, al contrari que els seus col\u00b7legues i rivals Mir, Corbella,\nFages, Molins, Piqu\u00e9, Guasch o Torres, que duien bigoti, patilles o barba.\nDesgraciadament, de la metgessa tenim molt poca informaci\u00f3, i en la seva\nmajoria relacionada amb el seu marit. Cal tenir en compte que parlem d\u2019una\n\u00e8poca on la dona no treballava, i per tant nom\u00e9s coneixem els detalls\nd\u2019aquelles que s\u2019hi veien obligades a fer-ho (com l\u2019arlequina i la pagesa, que\neren peixateres) o la fam\u00edlia de la qual hagu\u00e9s estat distingida (com\nl\u2019andalusa, de la nissaga Canals). Segons Alegret (1924) era la v\u00eddua de\nl\u2019impressor-llibreter Granell. Segons Salvat i Bov\u00e9 (1951), en canvi, era la\ndona d\u2019un tal \u201cTiburci\u201d, un ex mestre de corneta que, en jubilar-se, va exercir\nc\u00e0rrecs p\u00fablics. Els ve\u00efns de la ciutat feien bromes de la forma de ser\nd\u2019aquesta dona, i sobretot de la seva forma de vestir, antiquada i llampant. Aquesta\nrefer\u00e8ncia s\u2019ha mantingut en la indument\u00e0ria del nano, que \u00e9s d\u2019un verd maragda\nmolt cridaner, en les seves joies i en un barret amb moltes plomes que ha donat\nlloc a moltes an\u00e8cdotes dins l\u2019agrupaci\u00f3 de portadors.<\/span><br><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-audio\"><audio controls src=\"https:\/\/nanosvellsdetarragona.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/11\/06-Metges-Anton-Salvador.mp3\"><\/audio><\/figure>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-audio\"><audio controls src=\"https:\/\/nanosvellsdetarragona.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/11\/07-Marquesos-Xavi-Fort.mp3\"><\/audio><\/figure>\n\n\n\n\n<h1>Nanos Marquesos<\/h1>\n\n\n\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align:justify\"><span lang=\"es\">Tamb\u00e9 coneguts\npopularment com els Senyors, els Ducs, els Comtes o, simplement, els Nobles.\nSegons Salvat i Bov\u00e9 (1951), representen a l\u2019arist\u00f2crata Josep Antoni de\nCastellarnau i la seva dona, benefactors de la ciutat. El marqu\u00e8s de\nCastellarnau va oferir el seu patrimoni a la Junta d\u2019Obres del Port per evitar\nque s\u2019atur\u00e9s la seva construcci\u00f3, la qual cosa va posar al Port de Tarragona al\ncapdavant del comer\u00e7 mar\u00edtim de l\u2019\u00e8poca. La ciutat, agra\u00efda, li va dedicar un\ncarrer a ell i als&nbsp; senyors Smith i Apodaca,\nbrigadiers de l\u2019Armada que van projectar les obres. Cal dir que el Sr.\nCastellarnau va invertir en la construcci\u00f3 del Port per poder continuar amb el\nseu negoci principal, que funcionava per via mar\u00edtima. L\u2019any 2012 l\u2019Agrupaci\u00f3\nde Portadors dels Nanos Vells de Tarragona vam visitar la petita vila d\u2019Alins\n(Pallars Sobir\u00e0), d\u2019on el marqu\u00e8s de Castellarnau era originari, i vam passejar\nla parella de nanos fins davant de la casa familiar dels Castellarnau, avui dia\nCasa de la Vila d\u2019Alins. Per la seva banda, Alegret (1924) considera que el\nnano marqu\u00e8s \u00e9s una caricatura del propi Bernat Verderol, feta com un\nauto-homenatge. Segons aquest altre autor, la marquesa seria una caricatura de\n\u201cla Clepsa\u201d, la mestressa d\u2019una taverna s\u00edtia a la carretera de Barcelona\n(actual via Augusta).<o:p><\/o:p><\/span><\/p>\n\n\n\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"default","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"","footnotes":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/nanosvellsdetarragona.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/10"}],"collection":[{"href":"https:\/\/nanosvellsdetarragona.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/nanosvellsdetarragona.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nanosvellsdetarragona.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nanosvellsdetarragona.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=10"}],"version-history":[{"count":83,"href":"https:\/\/nanosvellsdetarragona.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/10\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1184,"href":"https:\/\/nanosvellsdetarragona.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/10\/revisions\/1184"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/nanosvellsdetarragona.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=10"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}