El Capità

El Capità de la comparsa.- Duu un llarg bastó amb cintes de colors com a símbol d'autoritat. Representa l'ex alcalde de Tarragona Joan Cabeza, propietari d'una fàbrica i d'una tenda de xocolata al carrer Merceria, davant les Carnisseries velles. Era una persona molt apreciada a la ciutat i la seva botiga es convertí en el punt de reunió de la part alta. Més imatges

Els Arlequins

Els arlequins, indis de Filipines per Alegret, són per aquest les caricatures de, respectivament, "Tia" un sabater company de Verderol en la caça de l'oreneta, i de "Flocs", peixatera. Segons Salvat són caricatures lliures, però, d'alguna forma, accepta la versió d'Alegret.Els arlequins, indis de Filipines per Alegret, són per aquest les caricatures de, respectivament, "Tia" un sabater company de Verderol en la caça de l'oreneta, i de "Flocs", peixatera. Segons Salvat són caricatures lliures, però, d'alguna forma, accepta la versió d'Alegret. Més imatges

Els Negritos

Dos negres.- El senyor Simó Lloveras, alcalde el 1862 i cònsol de Veneçuela a Tarragona, comercià amb fustes, centrant el negoci sobretot a Veneçuela i la Guinea espanyola. L'artista s'inspirà en dos criats negres, marit i muller, que el senyor Lloveras tenia al seu servei. Segons els veïns, aquests criats li servien la xocolata tots els matins al jardí de casa seva, sita a la Rambla de Sant Joan. Els veïns es divertien amb la parella de negrets que aviat es feren populars a Tarragona. Els negrets, finalment, tornaren al seu país, on cercaven un clima més càlid, ja que, tot i la benignitat del clima, no pogueren resistir el fred dels hiverns de les nostres comarques. Més imatges

Els Andalusos

Dos andalusos.- Es tracta del senyor Manuel, tipus popular del s. XIX. Exercia de veterinari civil a la Baixada de Pilats, actualment carrer Sant Hermenegild, a prop del Pretori. La indumentària és idèntica a la seva que era molt adequada per al domatge de poltres, activitat en què era un gran especialista. Arribà molt jove a Tarragona per complir els deures militars en l'arma de cavalleria. Els senyor Manuel era andalús de nissaga. La seva parella és la senyora Antònia Canals, coneguda com "Tona Canals", pertanyent a una distingida família tarragonina. El fet de ser representada com a andalusa és un caprici de l'artista. Aquesta figura duu la mantellina amb un rivet de seda de quatre dits d'ample. Aquesta peça era pròpia de Tarragona i d'alguns pobles de la nostra comarca. Més imatges

Els Pagesos

Dos pagesos catalans.- Caricatura del regidor representant de l'alta pagesia, conegut com a "Pepet de les Carallades". La seva parella és la mestressa d'una botiga de pesca salada i cansaladeria del carrer Merceria. Era coneguda amb el renom de "La Pacheca". Aquesta botiga, donada la seva importància, fou un veritable institució de la part alta. Més imatges

Els Metges

El metge i la senyora.- Caricatura de Francesc de Paula Colom i Costa, nat a Prats del Rei (Barcelona). Fou molt respectat i durant mig segle exercí de metge a l'Hospital civil i al Seminari Conciliar. El doctor Colom exercia la medicina de manera molt peculiar: curava moltes malalties semse emprar medicaments. Sovint responia als seus pacients amb la següent sentència llatina. "Multi sunt morbi, qui sola dieta curantur", és a dir, "Hi ha moltes malalties que es curen soles o amb dieta". Als darrers anys de la seva vida i professió passà moltes amargors i desventures, perquè les seus col.legues volien ocupar la seva plaça de metge a l'Hospital. Per aconseguir-ho, al.legaven incapacitat física, fonamentada en la seva edat. El més important dels seus detractors fou el doctor Antoni Mir. Hi ha qui opina que aquest nan representa al doctor Mir, ja que fou un personatge molt influent a la Tarragona d'aquella època. Ara bé, això és improbable perquè el seu retrat no s'assembla gens a la caricatura que ens ocupa. El doctor Colom fou l'únic metge de la seva època que anava completament afaitat. La resta dels seus companys, com els doctors Corbella, Fages, Molins, Mir, Piqué, Guasch i Torres, duien bigoti, patilles o barba. El senyor Francesc de P. Colom morí el 1878, als noranta-tres anys. Fou alcalde de Tarragona de 1836 a 1839. El 1838 presentà el Reglamet especial sobre les obres exteriors de les cases, l'arrenglerament dels edificis, l'arranjament de les façanes i, en general, el plànol d'urbanització de la ciutat. La seva parella és l'esposa d'un personatge del segle passat conegut com "Tiburci", ex mestre de corneta que, en jubilar-se, tingué càrrecs públics. Els veïns de Tarragona feien bromes de la seva manera de ser i, molt especialment, de la seva forma original, antiquada i llampant de vestir. Més imatges

Els Marquesos

Dos nobles.- Representen el senyor Josep Antoni de Castellarnau i la seva Muller. El senyor Castellarnau posà bona part del seu patrimoni a disposició de la Junta d'Obres del Port, per tal d'evitar la interrupció dels treballs de la seva construcció, els quals treballs es veien entorpits freqüentment pels interessos creats i fomentats des d'alguns pobles de la comarca. Tarragona li ho agraí dedicant-li un carrer, cosa que ocorregué també amb Smith i Apodaca, brigadiers de l'armada que projectaren l'obra. Més imatges

Nanos Vells de Tarragona

Web de la Associació de Portadors dels Nanos Vells de Tarragona